Fundació
Sabadell Solidari
Entitats
Agenda d'activitats
Cap activitat a l'Agenda
Campanyes destacades
SITUACIÓ GENERAL
Cada 20 de novembre es commemora el Dia Internacional dels Infants. L'Estat Espanyol va ratificar la Convenció sobre Drets dels Infants, de les Nacions Unides l'any 1997, en el mateix moment que ho varen fer la majoria de països, excepte Somàlia i els Estats Units. El document és un text legal i de carácter vinculant, és a dir, que la seva aplicació és obligatòria, de la mateixa manera que també ho és vetllar pel compliment dels articles que conté i dels quals en són responsables els Estats que l'han ratificada.
La Convenció regula els principis bàsics que han de regir la vida del menor i que han de respectar les normatives internes de cada un dels Estats, com Espanya, que l'hagin ratificada. El principi general i eix vertebrador de totes les mesures tant legislatives i administratives com socials que es prenguin des d'un Estat han de respectar i basar-se en l'interès superior al menor, és a dir, s'ha de fer de les necessitats bàsiques del nen una autèntica prioritat. Malgrat l'existència d'un text legal, són constants les vulneracions dels drets dels més petits.
El treball Infantil (vulneració de l’article 32 de la Convenció dels Drets dels Infants)
Segons UNICEF, 246 millons de nens i nenes són víctimes del treball infantil, aquesta xifra és una prova més que evident de la incapacitat sistemàtica dels Estats per a protegir-los, una obligació que vé avalada per un text legal, l'obligatorietat del qual sembla que només es recordi en dates assenyalades.
El treball infantil és un treball invisible: no es veu o no el volem veure.Guillermo Dema, 2004
El treball infantil provoca greus efectes socioeconòmics en els països on és una pràctica habitual, ja que donada la contractació barata i sense protecció social dels infants, la desocupació de la població adulta va en augment. És a dir, els infants ocupen els llocs de treball que els seus pares i mares haurien de tenir, i això és així perquè per aquells qui els contracten els resulta més ecònomic i rendible contractar als nens, oferint sous miserables a canvi de llargues hores de treball sota unes condicions pèssimes, fins i tot perilloses, inacceptables. És d’aquesta manera que el cicle de la pobresa no s’atura mai, ja que mentre als infants els és robada la seva infantesa i el seu dret a ser escolaritzats, els pares i mares veuen com no poden exercir el seu dret a tenir un treball digne.
Les dades són escandaloses, es calcula que 250 milions de nens i nenes són explotats laboralment arreu del món.
La globalització entre d'altres factors els està menjant les seves il·lusions, els seus drets
La pobresa no és l'únic factor responsable de l'existència del treball infantil, sinó que avui dia el que coneixem com a GLOBALITZACIÓ, està contribuïnt i molt, a incrementar el treball infantil a causa de la gran competència que hi ha al mercat mundial, que fa que els empresaris busquin la màxima producció al mínim cost econòmic possible.
Així doncs, l'explotació de la mà més petita és totalment contraproduent, té conseqüències determinants per aquests nens i nenes, que ja no poden anar a l'escola ni desenvolupar-se a nivell personal ni emocional, fet que no els permet canviar el rumb de les seves vides ni el de la societat on viuen, i per tant, el cicle de la pobresa es consolida.
Tot i la inadmissibilitat indiscutible de qualsevol forma d'explotació infantil, hi ha un sector social que creu que un treball apropiat pot resultar beneficiós per a l'infant, ja que el pot ajudar a prendre responsabilitats, a adquirir habilitats i sobretot pot ajudar a contribuir als ingressos familiars. És per això que és important definir i diferenciar l'explotació laboral del treball apropiat i per això UNICEF ha elaborat uns criteris bàsics que permeten fer aquesta importantísima distinció.
No es pot parlar d'erradicar el treball infantil sinó s'acaba abans amb la pobresa i les desigualtats
En molts països s'estan engegant campanyes de comerç just i responsable, exigint als governs que incloguin un rètol exposant clarament que el producte que s’ofereix no està elaborat per mitjà del treball infantil.
Més informació:
[amunt]
Explotació Sexual Infantil (Vulneració de l’article 34 de la Convenció)
L'explotació sexual d'un menor es pot definir com la violació dels seus drets fonamentals. Comprèn l'abús sexual per part d'una persona adulta i el pagament que aquesta realitza, amb diners o bé en espècies al nen o nena o a tercers.
Es calcula que només a l'Índia hi ha entre 270.000 i 400.000 menors prostituïts. A Tailàndia, aquesta situació afecta a 80.000 menors, mentre que el 20% de les dones explotades sexualment menors d'edat ho fan a Indonèsia.
L'explotació sexual, junt amb el treball infantil i la utilització de menors en conflictes armats, representa una de les pitjors formes contemporànies d'esclavatge
Són molts els factors que aboquen a un menor a la prostitució, tot i així les principals causes són la pobresa, les desigualtats i els deutes que els mateixos pares contrauen i que els porten a utilitzar als seus propis fills com a mercaderia fàcil amb la què negociar.
En d'altres ocasions els menors són enganyats, segrestats per màfies dedicades al tràfic sexual infantil. També hi ha situacions on el menor és l'única forma de vida que ha conegut, i sense oportunitat per escollir segueix el mateix camí que alguns dels membres de la familia.
Segons dades d'UNICEF cada any es venen 1 milió de nens i nenes amb finalitats sexuals
Aquesta situació no tindria raó de ser si no fos perquè existeix una gran demanda. Cal dir que part dels clients que abusen d'aquests menors són locals, però és cada vegada més escandalós l'anomenat turisme sexual. Turistes que, aprofitant la seva superioritat econòmica, l'anonimat i la impunitat, viatgen a països de l'Àsia o Sudamèrica on la pràctica d'aquest turisme és més permissiva, amb el propòsit de satisfer unes necessitats sexuals que lluny de respondre a raons instintives i naturals ratllen la morbositat, la perversió i naturalment el delicte. En aquest sentit, cal afegir que Espanya ha adoptat legislacions extraterritorials per combatre els delictes contra la infància.
Estem davant d'un problema provocat únicament i exclusivament per la degradació humana, que afecta a menors, persones indefenses i vulnerables.
Les marques que els abusos sexuals deixen en la pell dels menors són a part de les visibles (sida, tuberculosi, dificultats per incoprar-se al mercat laboral...) aquelles que invisibles a l'ull humà resten per sempre dins del menor, en la seva mirada.
[amunt]
Els Nens Soldat (vulneració de l’article 38 de la Convenció dels drets dels infants)
Centenars de milers de nens i nenes a tot el món són víctimes de l'explotació més ferotge i violenta que existeix, la de les armes.
El reclutament per part d'exèrcits i grups armats d'oposició d'aquests nens és cada dia més freqüent. Un factor a tenir en compte per explicar l'augment de menors en conflictes armats és l'aparició d'armes lleugeres que fàcilment poden ser utilitzades per nens o nenes.
Segons dades que ofereix UNICEF, hi ha 55 països en que s'obliga als menors a formar part de conflictes armats. No obstant això aquestes dades són confuses ja que molts governs i grups armats neguen o emmascararen la seva existència, potser és que ells mateixos veuen la vergonya i barbàrie que aquestes activitats signifiquen, com per poder oferir dades exactes.
Més de 350.000 nens i nenes són utilitzats a primera línia de foc
Actualment es calcua que hi ha uns 350.000 menors armats, 200.000 dels quals són menors de 15 anys. Les formes de reclutaments són diverses, molts són segrestats al carrer a punta de pistola obligats a veure com maten a la seva familia o fins i tot protagonitzant ells mateixos aquests assassinats per així trencar tot tipus de vincle familiar, també són trets de les escoles i esglésies. Tot i així, en països extremadament pobres, on la guerra és pràcticament constant, molts menors es veuen abocats a ingressar a les forces armades o grups armats de manera voluntària, per tal de fer front a la gana i tenir assegurat cada dia l'aliment que els permeti sobreviure. Molts d'ells provenen de famílies desestructurades per la guerra, de la misèria i la fam, és per això que s'incorporen a aquests grups, per aconseguir un entorn aparentment protector i perquè saben que amb una arma a la butxaca no patiran gana.
Les experiències traumàtiques que viu el nen o nena soldat acostumen a provocar transtorns psicològics, de personalitat i depressions. Sentiments com la por, la venjança, el rancúnia o l'angoixa són només alguns dels símptomes que presenten aquests menors després d'haver viscut l'infern de la guerra. Les conseqüències físiques que els deixa el pas per la guerra, com per exemple lesions, amputacions, malaties, addicció a les drogues, etc. poden dificultar la reinserció del neno nena a la societat o comunitat on varen néixer, ja sigui perquè tenen por de patir represàlies per totes les crueltats que hagin pogut cometre, o bé perquè els costa desvincular-se de la seva condició de soldats, de la protecció que fins llavors sentien.
La globalització i el consumisme són factors que han provocat que els menors venguin el seu cos a canvi d'articles de consum
No obstant la conseqüència que més marca a una societat on la majoria dels seus nens i nenes hagin estat objecte d'aquest tipus d'explotació és que aquests menors tant amb minusvalies físques com amb trastorns psicològics tindran serioses dificultats per incorporar-se al mercat laboral desenvolupant qualsevol activitat econòmica, de manera que l'espiral etern de la pobresa tornarà al seu inici.
- Més informació nenes soldat (clicar)
- Més informació al Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els drets dels Infants
- Dades per països (clicar)
[amunt]
RECURSOS PEDAGÒGICS
Propostes pedagògiques per treballar els drets dels infants a la primària i secundària:
Guia per treballar la fitxa de menors-soldat:
On trobar material didàctic:
[amunt]
